Visita al CEIP Castell de Santa Àgueda

El dimecres passat varem poder visitar el centre escollit per la realització del treball.
En una jornada completa, la coordinador del centre en va ensenyar de primera mà tots els recursos tecnològics del que fan ús.
Varem comprovar el canvi lògic d'ara a l'època en que nosaltres anàvem a l'escola respecte de les TIC. En pràcticament cada aula hi havia una pissarra digital connectada amb el seu corresponent ordinador, i la seva utilització en les activitats era constant. També a la sala d'ordinadors s'hi realitzaven contínuament activitats en la realització de les diferents assignatures.


 En la classe d'Anglès que vam assistir, utilitzaven la plataforma Edmodo. L'activitat consentia en contestar cadascú al seu ordinador, les preguntes que sortien a la pantalla general, fent com una mena de competició entre tots.

Per els més petits també tenen les seves respectives activitats realitzades de manera individual a la pissarra digital.

Per a l'organització d'aquestes activitats utilitzen la plataforma Symbaloo.

I per acabar vam fer una entrevista a la coordinador TIC.

Dades generals:

·      Nom del CEIP – CEIP Castell de Santa Agueda

·      Nom de la persona entrevistada: Lola Pons

·      Formació: Mestra Educació infantil i primària.

·      Funció: coordinadora TIC i tutora d’Educació Infantil.

1. Quina és la vostra opinió general respecte a les possibilitats educatives de les
xarxes socials en el camp de l’educació primària?

En  primer lloc, hem de dir que segons la normativa vigent, els alumnes menors de 14 anys no poden tenir un perfil personal a xarxes socials convencionals com Facebook, Instagram, Twitter,….. Els alumnes de primària tenen fins a 12 anys, per tant legalment no en poden fer ús. A no ser que es tracti de xarxes socials específiques per a tasques educatives i baix el consentiment dels  pares.

Personalment som partidària d’aprofitar recursos, eines,… plataformes web com a eines educatives sempre que quedi protegida la privacitat i seguretat dels alumnes.

Cal destacar d’aquestes eines el gran potencial que tenen per motivar als alumnes i com a eina de comunicació amb les famílies.

2. S’utilitzen les xarxes socials en els processos d’Ensenyança/Aprenentatge dels vostres alumnes?

· En cas afirmatiu, explicau amb quin grups d’alumnes i com i per a què s’utilitzen. Es realitza alguna acció dirigida a les famílies?

· En cas negatiu, explicau els principals motius.

Tots els grups-classe des d’Educació Infantil fins a quart de primària, tenen un bloc d’aula de blogger. Aquest s’utilitza com a eina d’informació amb les famílies i de treball. Els mateixos alumnes expliquen les activitats que es fan a l’escola essent una eina per treballar l’escriptura. També es pengen fotos/vídeos . A més també és una eina de feina ja que el mestre hi penja tots els recursos per reforçar els aprenentatges que es fan a l’aula. Per poder seguir practicant també des de casa. Aquests blocs s’obren amb un perfil de grup-classe i no es donen dades personals dels alumnes. Les fotos que es publiquen són d’activitats de classe i les famílies ens donen autorització per a la seva difusió.

Els alumnes de 5è i 6è de la nostra escola utilitzen una plataforma educativa anomenada Edmodo. No és una xarxa social. Es tracte d’un espai de comunicació,  intercanvi d’informació i lloc de feina del grup classe amb el mestre.

Les mestres de 5è i 6è pengen a aquesta plataforma materials, tasques a fer, avisos, proves d’avaluació online, etc...

A les reunions de principi de curs s’explica als pares com funciona aquesta plataforma, i les utilitats que tindrà en la feina de l’aula i  la possibilitat de que els pares també hi puguin entrar i veure les feines que fan els seus fills.

3. Pensau que l’ús de les xarxes socials ha modificat la metodologia docent?

· En cas afirmatiu, de quina manera?

Evidentment l’ús d’aquestes eines dur una manera diferent de fer feina on tant el mestre com l’alumne canvien el lloc, el moment, els recursos i la manera de fer feina. Es pot treballar des de casa, a qualsevol hora i tenint a l’abast una infinitat de recursos. A més també pot ser una eina molt potent de treball col·laboratiu entre els alumnes. I també pot servir com a plataforma d’intercanvi amb alumnes d’altres escoles.

· En ambdós casos, el personal docent, ha rebut formació adequada respecte a l’ús de les TIC en general i de les xarxes socials en particular?

Ja fa anys, i en diferents ocasions a l’escola s’han fet cursos de formació sobre els blocs i les seves possibilitats didàctiques. També hem fet cursos de formació sobre eines google, etc...

El professorat de tercer cicle de la nostra escola s’ha format en l’ús de la  plataforma Edmodo en concret perquè els interessava, però tampoc tenen gaire bagatge quant a l’ús de les tic

4. Respecte al tema de la privacitat i la seguretat respecte a l’ús de les xarxes
socials...

· Quines mesures ha adoptat el centre?

· Quina és la vostra opinió al respecte?

A la nostra escola quan les famílies fan la matrícula els demana si volen firmar el consentiment per a la publicació d’imatges del seu fill als blocs d’aula i pàgina web de l’escola en el marc d’activitats escolars. En aquests moment tots els alumnes de l’escola tenen firmat aquest permís.

En el cas de la plataforma Edmodo es tracta d’un espai tancat i d’ús exclusiu del grup classe. I per aquest motiu, problemes no n’hem tingut, de moment.

5. Quina és la valoració de l’experiència d’utilització de les xarxes a l’educació primària?

· S’ha realitzat alguna acció dirigida a l’avaluació de l’experiència?

· Teniu en compte l’opinió de les famílies?

· Quins aspectes considereu que es podrien millorar de l’experiència?

Ja fa alguns cursos que a l’escola utilitzem els blocs d’aula i la meva experiència com a tutora sempre ha estat molt positiva. És una manera pràctica de tenir els recursos d’Internet agrupats i a l’abast per als alumnes i famílies. I també és una via de comunicació amb les famílies. Perquè puguin veure i vagin seguint des de casa el que fem a l’escola. I també pot ser una eina molt motivadora per treballar l’escriptura i la lectura.

Quant a la plataforma Edmodo, personalment no utilitzo aquesta eina, ja que els meus alumnes són d’Educació Infantil. Però ja fa uns anys que els mestres i alumnes de cinquè i sisè de la nostra escola utilitzen Edmodo i sembla ser que estan satisfets amb l’experiència. A més si en un principi només era una mestra que utilitzava aquesta eina, ara ja són tots els mestres de cinquè i sisè que tenen la seva aula virtual a Edmodo.

Baix el meu punt de vista, es podria potenciar més el treball col·laboratiu entre alumnes. Entre alumnes de la mateixa escola o amb altres escoles.

Em dóna la sensació que s’utilitza molt per donar feines de mestre a alumne. I que es podria fer una altra tipus de feina més enriquidora per als alumnes.

Xarxes Socials #TIC22104

El dia 14 de Novembre a classe vam visualitzar el vídeo "Fent @mics".

Conceptes claus.

• Fenomen recent i massiu, amb més de 300 milions d'usuaris a les xarxes socials.
• Fomenten la socialització.
• Poden servir com a eines per decidir consultes en petites comunitats, a través d'un diàleg democràtic. A un poble s'utilitza el Facebook per consultar a la seva població.
• Compartir informació, relacionar-se, penjar-hi imatges, vídeos, etc.
• El procés d'acceptació de les xarxes socials necessita temps i poc a poc s'homogeneïtza, i ens acostumem a que hi hagi algú a l'altre banda.
• Els blogs, per exemple, serveixen tant per formar-se com per divertir-se.
• Es necessari un millor control del perfil digital, ja que la nostre privacitat és fonamental. Un 43% dels espanyols dóna llibertat al seu perfil segon estudis de l'Agència Social de Protecció de Dades Espanyola.
• Internet cada vegada és més segur, ja que hi ha gent que treballa per a això. Per exemple, a Twitter només et pots registrar si qualque amic et convida de manera que la confiança entre usuaris fa que sigui més segura per aquesta xarxa social.
• Cada vegada els programes són més competitius a Internet.
• El control que es fa als infants a Intenet és important, ja que tot i que sigui cada vegada mes segur té els seus perills.
• Apart d'un ús social hi ha usos professionals.
• És important controlar el temps a Internet i les necessitats bàsiques de cada persona, sinó hi ha un trastorn de IA.
• Capacitat de trobar persones amb molta facilitat.
• Poden ser una eina per trobar feina.

A més d'aquestes idees vam fer aportacions a Twitter amb el hashtag #tic22104 o #22104 durant la sessió. Amb els comptes @febrercarlos i @jrotger_7 varem tuitejar un sèrie tuits.
Dels 15 tuits esmentats, varem obtenir 30 "m'agrades" i 5 "retuits". També vam retuitejar 13 tuits d'altres usuaris referent a n'aquesta pràctica.

Taller Cmap-Tools

Aquest dilluns hem posat en pràctica les diferents estratègies per la creació de mapes conceptuals esmentades a l'article d'Alberto J Cañas. Nosaltres vam posar en pràctica "el joc" dels daus conceptuals creat per Adrián Chang.

PLE (PERSONAL LEARNING ENVIRONMENT)

Què és un PLE?

Per Jordi Adell

PLE (PERSONAL LEARNING ENVIRONMENT)

1. Presupuestos teóricos

2. Las partes o componentes del PLE

1. Presupuestos teóricos:

Un PLE es un enfoque del aprendizaje, NO es una aplicación ni plataforma.

Es una manera de entender como se aprende informal, no formal...

Tu te fijas tus propios objetivos como aprendiz, escoges tus maestros, herramientas, contenidos.

Un profesional formado se despista un poco solamente, no como un joven, fijas tus propios objetivos.

En un PLE no hay evaluación, título o estructura institucional formal.

No es una manera de enseñar, es una manera de aprender.

Posibilidad que nos da Internet de utilizar un conjunto de herramientas gratuitas, recursos, fuentes de información... Y hacer contactos con personas para aprender y desarrollarnos profesionalmente sobre lo nuestro.

2. Partes o componentes del PLE:

1. Herramientas

2. Recursos o fuentes de información (Toda información en Internet que nos sea interesante para nuestra formación).

3. Personal Learning Network (Personas con las que mantenemos contactos):

-          Intercambiamos información a través de objetos digitales que construimos y compartimos.

-          Las redes sociales generan espacios o ágoras en las que podemos intercambiar información directamente.

PLE

·         Conjunto de herramientas, de recursos y la red de personas.

-          Participación activa del consumo y producción de información.

-          Generoso: dar tanto como tomas.

-          Construir relaciones de confianza a tu alrededor.

·         Se cultiva al largo del tiempo, vas agregando y quitando fuentes, vas utilizando unas herramientas o otras, incorporando nuevas herramientas, compartiendo lo que haces en Internet, agregar tu Life Streaming.

·         Son útiles para gente que reside en la red.

Visitantes y Residentes en la red.

                - Visitantes: Quieren algo, lo buscan en red, lo encuentran y no dejan constancia de su actividad.

                - Residentes: Desarrollan parte de su actividad diaria en la red.

·         Igual interés tanto relaciones personales como relaciones virtuales.

·         Las relaciones virtuales tiene tanto o más calidad que las relaciones personales.

·         Uso de toda la tecnología para la comunicación.

TIC PRESENTACIÓ DE GRUP

PPT de presentació del GF Menorca 04

La Bretxa Digital

En relació a la bretxa digital hem vist dos vídeos. D'aquests hem hagut d'extreure idees i diverses anotacions.
Són les següents:

Documental 1:

Redes, conocimiento accesible para todos. RTVE

• Les empreses que fabriquen materials haurien de pensar en totes les persones per igual, és a dir, tant per discapacitats com no.
• La tecnologia si no està adaptada als discapacitats pot ser una forma d'exclusió.
• La ONCE desenvolupa tecnologies pròpies, ajudes i facilitats per moltes persones cegues.
• S'haurien d'adaptar les tecnologies per les persones cegues, degut a que ara molts de materials electrònics són tàctils i dificulta molt el seu tacte (rentavaixelles, telèfons, microones, rentadores…).
• Un cec de naixement té dificultats per desenvolupar-se però no n'és conscient.
• Realització de programes de mecanografia per ajudar als nens/nenes amb problemes visuals, treball col·lectiu independentment del grau del discapacitat.
• El coneixement no pot estar separat de la diversió, aconseguir que es motivin a aprendre.
• Estimular els nens/nenes per a que siguin autosuficients.
• Inclusió en l'aula i en la vida.
• Les persones cegues necessiten més la tecnologia per a tot.
• Important normalitzar la tecnologia per a les persones amb discapacitat.

Documental 2:

Las aplicaciones para los alumnos con discapacidad.

• Programa realitzat a Aspace Balears per un grup de persones molt implicat en l'ajuda a persones amb discapacitats motrius.
• Per crear aplicacions és necessari tenir en compte els problemes que poden tenir els futurs usuaris.
• Importància de normalitzar les tecnologies.
• Crear l'aprenentatge causa - efecte.
• Ús de l'ordinador ajustat a cada alumne.
• Importància del treball en grup.
• Facilitar l'aprenentatge i comunicació amb programes i mètodes adaptats.

En l’actualitat tenim la gran sort que les escoles modernes compten amb la Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquestes eines ens permeten treballar de manera més còmode i eficaç, a la vegada, que són de gran utilitat per a l’educació dels infants. Com a tutors els hi hem d’ensenyar a manejar i utilitzar de forma correcte aquestes noves tecnologies ja que són molt necessàries per tenir una bona competència en el futur. Es important saber navegar correctament per Internet, anar directament a la pàgina que necessitem, buscar una informació fiable (hi ha molta informació que no es vàlida o fiable, anomenada infoxicació), conèixer els recursos informàtics per poder treballar de manera més productiva i ràpida, en general, ser més eficaços a l’hora de treballar amb les TIC.

Quan feim referència a utilitzar les TIC, trobam algunes persones més capacitades que altres per manejar les noves tecnologies de manera correcte i eficaç, això s’anomena “bretxa digital”. La bretxa digital és la distància o separació entre grups de diferents nivells a l’hora de desenvolupar-se amb les TIC, degut a la falta d’alfabetització, carències, economia, recursos o problemes d’accés a la tecnologia digital.

Per tant podem trobar diverses definicions que fan referència a la Bretxa Digital.

A continuació podem observar 5 definicions de diferents autors que expliquen el significat d’aquestes paraules segons el seu punt de vista.

Segons Serrano i Martínez, 2003, p. 12:

“(…) la separación (brecha) de los sectores sociales de bajos ingresos con respecto de aquéllos con mayores ingresos y con posibilidades y opciones de acceso a la información. Sólo un bajo porcentaje de la población mundial ha sido beneficiado de las bondades de la tecnología y sólo unos cuantos son los que tienen acceso a toda la gama de servicios que ésta ofrece. Esta condición es conocida como la brecha digital.”

Com diu Tello, 2007, p. 5:

“(…) En consecuencia, hoy encontramos una nueva forma de exclusión, denominada "brecha digital", capaz de ampliar el abismo que separa a las regiones y a los países (brecha digital internacional) y a los grupos de ciudadanos de una sociedad (brecha digital doméstica). La brecha cognitiva pone de manifiesto el potencial de exclusión que pueden conllevar las sociedades del conocimiento, cuando su desarrollo se limita a promover una economía del conocimiento.”  

Podem trobar algunes definicions més enfocades cap als recursos econòmics de les persones. Com el que podem veure a continuació:

“La adopción de la informática por los países del Tercer mundo y la aplicación de una política en este ámbito les permitirá acceder al mismo nivel de desarrollo que los países industrializados. La experiencia de los países industrializados prueba que la informática, nacida del progreso, puede, a cambio, acelerar el desarrollo. Si los países en desarrollo logran dominarla, puede incluso, gracias a una mejor administración de los recursos, contribuir a atenuar la brecha que los separa de los países poderosos” (Organització de Nacions Unides per a l’Educació (UNESCO- IBI), 1978, p.17).

Altres autors es basen amb la facilitat i eficàcia de les persones a l’hora de manejar correctament aquestes tecnologies:

“Se define como la separación que existe entre las personas (Comunidades, estados, países) que utilizan las Tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC) como una parte rutinaria de su vida diaria y aquellas que no tienen acceso a las mismas y que aunque las tengan no saben como utilizarlas.” (Baigorri i Fernandez, 2000).

I per acabar, d’altres com (Prieto, 2014) ho relacionen amb el treball:

“(...) las iniciativas llevadas a cabo en Bélgica, se trabaja la inclusión digital orientada exclusivamente a la inserción laboral, con un nivel de éxito del 70%. Se enfatizan aquellas competencias digitales informacionales y comunicacionales orientadas a la búsqueda de empleo, así como otros aspectos relacionados con el desarrollo personal, la confianza en una misma vinculadas con el ámbito laboral.”

Finalment, podem trobar definicions molt diverses sobre la Bretxa Digital, totes acceptades, ja que podem enfocar aquest problema des de diferents punts de vista. L’objectiu dels educadors i mestres d’escola és intentar reduir el màxim possible aquesta distancia i separació (bretxa) entre alguns grups de persones i altres, i obtenir un nivell de competència adequat per saber desenvolupar-se i utilitzar amb eficàcia totes les noves tecnologies que estan al nostre abast.

REFERÈNCIES:

(Serrano, A. S. y Martínez, E. M. (2003). La brecha digital: mitos y realidades. Baja California,

México: Universidad Autónoma de Baja California. Recuperado en https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=nw8PLfm4Ma4C&oi=fnd&pg=PA5&dq=brecha+digital&ots=_8V4rRYVqA&sig=CiPbOE_P-Yg12zBAi19vL7ZTplI#v=onepage&q=brecha%20digital&f=false)

(Tello, E. (2007). Las tecnologías de la información y comunicaciones (TIC) y la brecha digital: su

impacto en la sociedad de México. La Rioja: Universities and Knowledge Society Journal. Recuperado en https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2521723

(Organització de Nacions Unides per a l’Educació [UNESCO], 1978. Rapport général de la

conférence Stratégies et politiques informatiques nationales. Torremolinos, España).

(Boigorri, A. i Fernandez, R. (2000). La fractura digital en la universidad. Extremadura, Espanya:

Universitat de Extremadura. Recuperado en http://www.eweb.unex.es/eweb/sociolog/BAIGORRI/papers/desigualdad.pdf)

(Prieto, L. A. (2014). El valor añadido de la alfabetización digital para la mejora de las

condiciones de vida : Un análisis de las estrategias de inclusión digital en el contexto español desde una perspectiva de género, 1–14)

Definició de competència informacional

Aqui us deixam la definició, de competencia informacional. Aquesta, l'està adquirint el nostre grup.

La informació s’ha de reconèixer per poder tenir recursos en la localització i identificació, avaluant-la de forma crítica i saber que les seves fonts són vàlides i fiables.

La organització i gestió que pot tenir la informació i la seva recopilació ha de ser de forma eficaç per poder-la utilitzar en publicacions i que la seva difusió compleixi i respecti la ètica.

Marciales-Vivas, González-Niño, Castañeda-Peña i Barbosa-Chacón (2008) identifiquen tres tendències en la definició. La primera tendència com a habilitat pel compliment formal del context. La segona com a ús i accés a la informació per poder ampliar el context en tots els àmbits. Per últim, la tercera tendència es defineix com a pràctica amb dimensió social, pel desenvolupament de la competència i formació del subjecte social capaç d’assumir amb consciència la diversitat i complexitat de factors d’accés a la informació.

En l’ús de compartir informació s’ha de tenir una visió classificadora i no presentar informació sense contrastar-la. Cabero i Guerra (2011) y Anderson, Johnston y McDonald (2013) mencionen la perspectiva crítica i reflexiva que han de tenir els ciutadans per destacar la capacitat de maneig, selecció i producció de informació.

Davant les problemàtiques y necessitats que es té avui en dia de preparar alumnes universitaris millors i més competents informacionalment segons (Batellino y Lissera, 2006) “se requiere de nuevos y adecuados métodos y didácticas que sean experimentadas al inicio de los programas académicos”. Matisant així que la competència no es sols l’habilitat, sinó tots els mètodes d’aprenentatge i d’ús que en podem fer d’ella.

Referències bibliogràfiques.

Anderson, T., Johnston, B., & McDonald, A. (2013). Information literacy in adult returners to Higher Education: student experiences in a university pre-entry course in a UK university. Library and Information Research, 37(114), 55-73. Recuperado de http://www.lirgjournal.org.uk/lir/ojs/index.php/lir/article/view/546 Batellino, L. J. y Lissera, R. G. (2006), “Nivel de información de los estudiantes de la carrera de Odontología (Universidad Nacional de Córdoba) acerca del conocimiento, metodología e investigaciones científicas”, en Educación en Ciencias de la Salud, 3 (1), pp. 27-33. Disponible en: http://www2.udec.cl/ofem/recs/anteriores/vol31 2006/RECS3106.pdf#page=27 [Fecha de consulta: 12 de enero de 2013]. Marciales-Vivas, G. P., González-Niño, L., Castañeda-Peña, H. y Barbosa-Chacón, J. W. (2007). Competencias informacionales en estudiantes universitarios: una reconceptualización. Universitas Psychologica, 7(3), 643-654. Recuperado de http://www.scielo.org.co/pdf/rups/v7n3/v7n3a04

Cmap-Tools

Una nova eina ha estat incorporada al grup!
El Cmap-Tools:
Aquí deixam una mostra del que es pot fer amb l'eina!


Salutacions.

Gadget i actualitzacions

Avui hem estat actualitzant i repassant el bloc, a més d'afegir diferents gadgets. Hem afegit un cercador per buscar informació de forma ràpida dins el bloc, un lloc per subscriu-se en cas de que hi hagi algú interessat amb el bloc, i cada cop que hi hagi una nova actualització se'l notificarà mitjançant un mail. Finalment podem trobar un icono per clicar i saber al número de persones que agrada.

Google Drive

Avui hem començat a utilitzar una eina per millorar i organitzar la dinàmica de feina. Aquesta aplicació rep el nom de Google Drive, i serveix per poder treballar de forma simultània i col·laborativa tots els components del grup.

Aquest programa té la capacitat d'emmagatzemar informació i arxius a un núvol virtual. Es pot accedir des de qualsevol compte de Google.

Mendeley, cites i referències!

A classe ens varen ensenyar una pàgina online i programa per referenciar i citar, Mendeley.  Compte amb la versió online i la versió d'escriptori, aquesta derrera es descarrega al pc i la pots tenir com a personal.

Aquesta eina, ens ajudarà molt en el nostre próxim objectiu que és la definició de competencia informacional!

Symbaloo

A partir d'ara ens organitzarem amb Symbaloo, l'aplicació per guardar tots els teus enllaços webs i ternir-los a la bast en un sol clic.

Com em esmentat abans, Symbaloo és una aplicació online que et permet organitzar i classificar els teus enllaços webs en una pàgina de forma esquemàtica i ben organitzada per tenir-ho tot ben llistat i puguis identificar l'enllaç que vols obrir ràpidament.

Symbaloo es mostra de forma quadricular en una pàgina web, aquesta la pots configurar com a pàgina d'inici per tenir-ho a la bast just obris el navegador.

Symbaloo es pot personalitzar al teu gust, canviant els colors dels botons, introduint cercadors, llistant i organitzant els botons per categories, etc.

Pots compartir diferents Symbaloos amb altres usuaris i/o tenir el teu propi de forma privada, compartir les parts vulguis amb tothom, o només amb aquells que vulguis.

Symbaloo és una eina molt eficient i útil per classificar i organitzar els teus enllaços.

Elecció del Centre educatiu de treball.

A continuació de la tasca iniciada anteriorment ens hem reunit els components del grup i posat en comú les diferents idees sobre l'elecció del centre educatiu que serà objecte del nostre projecte d'estudi.

El CEIP Castell de Santa Àgueda ha estat el centre elegit.

Ens hem decidit per aquest centre degut a la proximitat i accessibilitat dels membres del grup. Aquest CEIP està ubicat al poble de Ferreries, a l'Avinguda Son Morera nº29. 

Presentació

Benvolguts lectors, nosaltres som 5 estudiants de 1r d'Educació Primària (UIB) i de esquerra a dreta: Lluis Pons Pons, Adrian Vilches Muntaner, Oscar Mogollón Fullana, Joan Rotger Pons i Carlos Febrer Pons.


BENVINGUTS AL NOSTRE BLOG! 

INICI DEL PROJECTE  DE TIC

En el primer dia, al taller de TIC, hem creat el blog que farà la funció de portafolis. Hem posat en comú les diferents propostes en quan a l'elecció del centre educatiu de primària que serà objecte del nostre estudi durant aquests propers mesos per poder formalitzar el projecte.