Són les següents:
Documental 1:
Redes, conocimiento accesible para todos. RTVE
- Les empreses que fabriquen materials haurien de pensar en totes les persones per igual, és a dir, tant per discapacitats com no.
- La tecnologia si no està adaptada als discapacitats pot ser una forma d'exclusió.
- La ONCE desenvolupa tecnologies pròpies, ajudes i facilitats per moltes persones cegues.
- S'haurien d'adaptar les tecnologies per les persones cegues, degut a que ara molts de materials electrònics són tàctils i dificulta molt el seu tacte (rentavaixelles, telèfons, microones, rentadores…).
- Un cec de naixement té dificultats per desenvolupar-se però no n'és conscient.
- Realització de programes de mecanografia per ajudar als nens/nenes amb problemes visuals, treball col·lectiu independentment del grau del discapacitat.
- El coneixement no pot estar separat de la diversió, aconseguir que es motivin a aprendre.
- Estimular els nens/nenes per a que siguin autosuficients.
- Inclusió en l'aula i en la vida.
- Les persones cegues necessiten més la tecnologia per a tot.
- Important normalitzar la tecnologia per a les persones amb discapacitat.
Documental 2:
Las aplicaciones para los alumnos con discapacidad.
- Programa realitzat a Aspace Balears per un grup de persones molt implicat en l'ajuda a persones amb discapacitats motrius.
- Per crear aplicacions és necessari tenir en compte els problemes que poden tenir els futurs usuaris.
- Importància de normalitzar les tecnologies.
- Crear l'aprenentatge causa - efecte.
- Ús de l'ordinador ajustat a cada alumne.
- Importància del treball en grup.
- Facilitar l'aprenentatge i comunicació amb programes i mètodes adaptats.
En l’actualitat tenim la gran sort que les escoles modernes compten amb la Tecnologia de la Informació i la Comunicació (TIC). Aquestes eines ens permeten treballar de manera més còmode i eficaç, a la vegada, que són de gran utilitat per a l’educació dels infants. Com a tutors els hi hem d’ensenyar a manejar i utilitzar de forma correcte aquestes noves tecnologies ja que són molt necessàries per tenir una bona competència en el futur. Es important saber navegar correctament per Internet, anar directament a la pàgina que necessitem, buscar una informació fiable (hi ha molta informació que no es vàlida o fiable, anomenada infoxicació), conèixer els recursos informàtics per poder treballar de manera més productiva i ràpida, en general, ser més eficaços a l’hora de treballar amb les TIC.
Quan feim referència a utilitzar les TIC, trobam algunes persones més capacitades que altres per manejar les noves tecnologies de manera correcte i eficaç, això s’anomena “bretxa digital”. La bretxa digital és la distància o separació entre grups de diferents nivells a l’hora de desenvolupar-se amb les TIC, degut a la falta d’alfabetització, carències, economia, recursos o problemes d’accés a la tecnologia digital.
Per tant podem trobar diverses definicions que fan referència a la Bretxa Digital.
A continuació podem observar 5 definicions de diferents autors que expliquen el significat d’aquestes paraules segons el seu punt de vista.
Segons Serrano i Martínez, 2003, p. 12:
“(…) la separación (brecha) de los sectores sociales de bajos ingresos con respecto de aquéllos con mayores ingresos y con posibilidades y opciones de acceso a la información. Sólo un bajo porcentaje de la población mundial ha sido beneficiado de las bondades de la tecnología y sólo unos cuantos son los que tienen acceso a toda la gama de servicios que ésta ofrece. Esta condición es conocida como la brecha digital.”
Com diu Tello, 2007, p. 5:
“(…) En consecuencia, hoy encontramos una nueva forma de exclusión, denominada "brecha digital", capaz de ampliar el abismo que separa a las regiones y a los países (brecha digital internacional) y a los grupos de ciudadanos de una sociedad (brecha digital doméstica). La brecha cognitiva pone de manifiesto el potencial de exclusión que pueden conllevar las sociedades del conocimiento, cuando su desarrollo se limita a promover una economía del conocimiento.”
Podem trobar algunes definicions més enfocades cap als recursos econòmics de les persones. Com el que podem veure a continuació:
“La adopción de la informática por los países del Tercer mundo y la aplicación de una política en este ámbito les permitirá acceder al mismo nivel de desarrollo que los países industrializados. La experiencia de los países industrializados prueba que la informática, nacida del progreso, puede, a cambio, acelerar el desarrollo. Si los países en desarrollo logran dominarla, puede incluso, gracias a una mejor administración de los recursos, contribuir a atenuar la brecha que los separa de los países poderosos” (Organització de Nacions Unides per a l’Educació (UNESCO- IBI), 1978, p.17).
Altres autors es basen amb la facilitat i eficàcia de les persones a l’hora de manejar correctament aquestes tecnologies:
“Se define como la separación que existe entre las personas (Comunidades, estados, países) que utilizan las Tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC) como una parte rutinaria de su vida diaria y aquellas que no tienen acceso a las mismas y que aunque las tengan no saben como utilizarlas.” (Baigorri i Fernandez, 2000).
I per acabar, d’altres com (Prieto, 2014) ho relacionen amb el treball:
“(...) las iniciativas llevadas a cabo en Bélgica, se trabaja la inclusión digital orientada exclusivamente a la inserción laboral, con un nivel de éxito del 70%. Se enfatizan aquellas competencias digitales informacionales y comunicacionales orientadas a la búsqueda de empleo, así como otros aspectos relacionados con el desarrollo personal, la confianza en una misma vinculadas con el ámbito laboral.”
Finalment, podem trobar definicions molt diverses sobre la Bretxa Digital, totes acceptades, ja que podem enfocar aquest problema des de diferents punts de vista. L’objectiu dels educadors i mestres d’escola és intentar reduir el màxim possible aquesta distancia i separació (bretxa) entre alguns grups de persones i altres, i obtenir un nivell de competència adequat per saber desenvolupar-se i utilitzar amb eficàcia totes les noves tecnologies que estan al nostre abast.
REFERÈNCIES:
(Serrano, A. S. y Martínez, E. M. (2003). La brecha digital: mitos y realidades. Baja California,
México: Universidad Autónoma de Baja California. Recuperado en https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=nw8PLfm4Ma4C&oi=fnd&pg=PA5&dq=brecha+digital&ots=_8V4rRYVqA&sig=CiPbOE_P-Yg12zBAi19vL7ZTplI#v=onepage&q=brecha%20digital&f=false)
(Tello, E. (2007). Las tecnologías de la información y comunicaciones (TIC) y la brecha digital: su
impacto en la sociedad de México. La Rioja: Universities and Knowledge Society Journal. Recuperado en https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2521723
(Organització de Nacions Unides per a l’Educació [UNESCO], 1978. Rapport général de la
conférence Stratégies et politiques informatiques nationales. Torremolinos, España).
(Boigorri, A. i Fernandez, R. (2000). La fractura digital en la universidad. Extremadura, Espanya:
Universitat de Extremadura. Recuperado en http://www.eweb.unex.es/eweb/sociolog/BAIGORRI/papers/desigualdad.pdf)
(Prieto, L. A. (2014). El valor añadido de la alfabetización digital para la mejora de las
condiciones de vida : Un análisis de las estrategias de inclusión digital en el contexto español desde una perspectiva de género, 1–14)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada